Just quan preparava la classe de divendres; el conte " l'aiguader", em va arribar (via facebook) aquest TED. Lizzie, és una noia de 24 anys que va néixer amb una malaltia rara. Una vegada la van etiquetar com la "dona més lletja del món" però ella va decidir tirar endavant i treure profit de la seva situació.
Em va recordar el final del conte: “Cada un de nosaltres té esquerdes… Tots som en algun aspecte com aquesta gerra esquerdada, però hem de tenir present que sempre existirà la possibilitat d’aprofitar les nostres pròpies “limitacions” perquè, en comptes de sofrir-les, aconseguim treure d’elles el millor profit, i que si allí estan…, potser és per alguna cosa…” Això és el que Lizzie va fer. La seva història és l'exemple real de la moralitat del conte.
Possiblement no és la dona més guapa però, igual que la gerra, fa d'aquest món un lloc millor amb les seves flors, amb els seus missatges...
Manoli ami m'agradat molt perque aquella senyora es te que mandar ella a la seva vida i no els altres ha reacionat be quan li han dit lo de que es amatesi que es poses la pistola al cap va reacionar molt be i va dir la vida esta a les meves mans i agafar la meva opinio no la dels altres Sufian.
ResponEliminaHo has entès molt bé, Sufian.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari...
hola Manoli m' agradat molt perquè diu que no ems definim per el fisic sino per lo que fem i jo crec que es veritat
ResponElimina