"Hi havia una vegada dues granotes que van caure en un recipient amb nata.
De seguida van adornar-se que s'enfonsaven: era impossible nedar o surar una estona en aquella massa tan espesa com unes arenes movedisses. Al començament, les dues granotes van moure les cames per arribar a la vora del recipient. Però era inútil; només aconseguien xipollejar en el mateix lloc i enfonsar-se. Notaven com cada cop era més difícil sortir a la superfície i respirar.
Una d'elles va dir en veu alta: "No puc més. És impossible sortir d'aquí. En aquesta matèria no s'hi pot nedar. Com que he de morir, no veig per què allargar aquest patiment. No entenc quin sentit té morir esgotada per un esforç estèril".
Dit això, va deixar de moure les cames i es va enfonsar ràpidament, literalment engolida per l'espès líquid blanc.
L'altra granota, més persistent o potser més tossuda, va dir-se: "No hi ha manera! No es pot fer res per avançar en aquesta cosa. Però encara que s'apropi la mort, prefereixo lluitar fins a l'ultim alè. No vull morir ni un segons abans que arribi la meva hora".
Va continuar movent les cames i xipollejant, sempre al mateix lloc, sense avançar ni un centímetre, durant hores i hores.
I, de sobte, de tant moure les cames, batre les anques i saccejar-se, la nata es va convertir en mantega.
La granota, sorpresa, va fer un salt i, patinant, va arribar fins la vora del recipient. Des d'allà va poder tornar a casa raucant alegrement."
(Jorge Bucay, 2004)
Font: Contes per viure
De seguida van adornar-se que s'enfonsaven: era impossible nedar o surar una estona en aquella massa tan espesa com unes arenes movedisses. Al començament, les dues granotes van moure les cames per arribar a la vora del recipient. Però era inútil; només aconseguien xipollejar en el mateix lloc i enfonsar-se. Notaven com cada cop era més difícil sortir a la superfície i respirar.
Una d'elles va dir en veu alta: "No puc més. És impossible sortir d'aquí. En aquesta matèria no s'hi pot nedar. Com que he de morir, no veig per què allargar aquest patiment. No entenc quin sentit té morir esgotada per un esforç estèril".
Dit això, va deixar de moure les cames i es va enfonsar ràpidament, literalment engolida per l'espès líquid blanc.
L'altra granota, més persistent o potser més tossuda, va dir-se: "No hi ha manera! No es pot fer res per avançar en aquesta cosa. Però encara que s'apropi la mort, prefereixo lluitar fins a l'ultim alè. No vull morir ni un segons abans que arribi la meva hora".
Va continuar movent les cames i xipollejant, sempre al mateix lloc, sense avançar ni un centímetre, durant hores i hores.
I, de sobte, de tant moure les cames, batre les anques i saccejar-se, la nata es va convertir en mantega.
La granota, sorpresa, va fer un salt i, patinant, va arribar fins la vora del recipient. Des d'allà va poder tornar a casa raucant alegrement."
(Jorge Bucay, 2004)
Font: Contes per viure
Aquest conte , es tracta de unes granotes que es queden atrapades en un bol de nata , una de elles , es mor per no intentar sortir .
ResponEliminaPero l altre ho aconsegueix bategant i bategant la nata , fins que es torna mantega .
A mi m ha agradat molt aquesta historia , pero penso que la granota , ha de tenir unes bones potes .
A la vida , no t has de rendir mai
Havia dues granotes que van caure a la nata.
ResponEliminaUna granota deia que no podía sortir i que no sortiria mai, per això va morir enfunsada a la nata.
Però l'altra granota, va lluitar molt per sortir i al final va aconsegir sortir, perquè la nata es va convertir en mantega.
OPINIO PERSONAL
A mi mai m'ha passat això perquè em puc adaptar bé tots els problemas que he tingut.
IRENE
Jo crec que aquesta historia ens dona una bona lecció la de no rendir-se.
ResponEliminaPOL LIGUORI
Les granotes dins la nata.
ResponEliminaHi havia una vegada,unes granotes que van caure dins d'un bol de nata.
Les dues van intentar sortir de la nata, però no van poder.Llavors una de les dues va dir:
-Jo no puc més, jo em quedo aquí.-Dit aixó va parar, enfonsar i morir.
Però l'altra va dir-se:
-Jo no jo m'aniré d'aquí i tornaré a casa.-Va dir-se convençuda.
Tot seguit de sobte de tant moure les potes la nata es va convertir en mantega i va sortir i se'n va anar a casa.
A mi em va passar amb una companya de classe:Abans erem millors amigues però em va deixar per unes altres. Em vaig punxar però amb ajuda vaig dir-me que no la podia obligar a la meva companya a ser la meva millor amiga. I vaig sortir de la nata a per unes altres amigues. ;) Sandra
Les granotes dins la nata.
ResponEliminaDues granotes van entrar sense volguer a en un bol de nata. Una granota deia que no podia sortir i que era imposible però, laltre va sortir i l'altre va morir ofegada.
A mi també em va passar amb el meu germà ens vam caura a un forat i primer vaig sortir jo i després vaig ajudar a sortir al meu germà.
Samuel
LES GRANOTES DINS LA NATA
ResponEliminaAquesta història va de dues granotes que cauen en la nata.De seguida,van adonar-se que s'enfonsaven cada vegada més.
Ja portaven molta estona intentant pujar i pujar.Una d'elles es va rendir però l'altre,que era més tossuda,va dir que no es volia morir abans de la seva hora.Ella va continuar i continuar.Després de molt temps,la nata es va convertir en mantega i la granota que ho que ho estava va aconseguir va sortir però l'altre va morir. FI
La meva opinió és que tothom ho ha d'intentar fins al final.ALBA MORÓN FUNCASTA
aquest conte tracte sobre 2 granotes que es queden atrapades a la nata una es rendeix però l'altre no para d'intentar sortir fins que ho aconsegueix. MA AGRADAT MOLT AQUEST CONTE PERQUÈ TRACTA SOBRE LA SEGURETAT DE NOSALTRES MATEIXOS.
ResponEliminaANUK
AINHOA!!!!
ResponEliminaLes Granotes Dins La Nata
Hi havia , una vegada dues granotes que es van caure a la nata.
No , podien sortir perquè la nata no era com l'aigua , cada vagada que es movien enfonsaven.
Una granota , va tirar la toballola i es va enfonçar però l'altra granota no es va rendir i va seguir i amb la forma de nadar es va convertir en mantega i amb un salt va sortir i va anar a casa feliç però trist per l' altra granota .
MEVA OPINIÓ
A mi també m'ha passat: quan els meus pares es van ´separar però vaig sortir . A vegades torno a estar i em sento molt trista però amb el meu esforç surto i després una altra vegada i després surto .
AINHOA SERRA GUTIERREZ
2 granotes dins de la nata que 1 no es rendia i l' altre sí. Llavors removien i removien fins que és converteix en mantega una surt i l' altre es va morir.
ResponEliminaQue en penso.
Que és un conte per reflexionar.
M' ha passat
si amb l' Ainhoa el principi quan vam deixar de ser amigas l' odiava. Pero ara som amigas
De que tracta
De que no et rendeixis mai i brillis
Abril
Aquest conte tracta sobre dues granotes que es cauen en un bol de nata després.una diu que no podrà sortir del bol i l'altre no parava de intenta-ro tot el rato.Fins que una pot sortir i l'altre mor a la nata per dir que no podria sortir mai del bol.I al final la nata es converteix en mantega,i va viure feliç i va menjar perdigots.
ResponEliminaOPINIÓ PERSONAL:La meva opinió és que la gent a d'intentar-ho fins que pot.
THAÍS GARCIA MARQUEZ!!!
hi havia una vegada dues granotes que van caure en un recipent de nata.i era com una massa tran espesa com unes arenes movedisses una granota.
ResponElimina-va dir:No puc més!és impossible!Morire i l'altra va dir: jo no vull morir ho intentarè com pugi va fer un salt patinant va arribar fins la vora del recipent d'es dalla va poder tornar a casa
4 de maig de 2016, 12:33