Un carregador d’aigua de l’Índia tenia dos grans gerres que penjaven als extrems d’un pal i que portava damunt de les seves espatlles. Una de les gerres tenia diverses esquerdes, per on perdia lentament part del seu contingut, mentre que l’altra era perfecta i per això conservava tota l’aigua fins al final del llarg camí a peu, des del rierol fins a la casa de l’aiguader, però quan arribaven, la gerra trencada només tenia la meitat de l’aigua.
Durant dos anys complets això va ser diàriament així, per descomptat la gerra sana estava molt orgullosa dels seus èxits, perquè es sabia perfecta per als fins per als que va ser creada. Però la pobra gerra esquerdada estava molt avergonyida de la seva imperfecció i se sentia miserable perquè només podia fer la meitat de tot el que se suposava que era la seva obligació.
Llavors, la gerra trencada li va parlar a l’aiguader dient-li:
- Estic avergonyida i em vull disculpar amb tu perquè a causa de les meves esquerdes només pots aprofitar la meitat de la meva càrrega i només obtens la meitat del valor que hauries de rebre.
L’aiguader, li va dir compassivament:
- Quan tornem a casa vull que miris les bellíssimes flors que creixen al llarg del camí.
Així ho va fer la gerra. I en efecte va veure moltíssimes flors precioses al llarg del camí, però, a pesar de tot se sentia afligida perquè al final, només quedava dins de si la meitat de l’aigua que havia de portar.
L’aiguader llavors li va dir:
- T’has adonat que les flors només creixen en el teu costat del camí? Sempre he sabut de les teves esquerdes i vaig voler treure el costat positiu d’això. Vaig sembrar llavors de flors a tot el camí per on vas i tots els dies les has regat; i durant dos anys jo he pogut collir aquestes flors per a decorar la meva llar. Si no fossis exactament com ets, no hagués estat possible crear aquesta bellesa.
“Cada un de nosaltres té esquerdes… Tots som en algun aspecte com aquesta gerra esquerdada, però hem de tenir present que sempre existirà la possibilitat d’aprofitar les nostres pròpies “limitacions” perquè, en comptes de sofrir-les, aconseguim traure d’elles el millor profit, i que si allí estan…, potser és per alguna cosa…”
