divendres, 29 de novembre de 2013

La princesa i el pallasso

Aquesta tarda, els nens i nenes de la classe de les Emoticones, han preparat una obra de teatre pels seus col·legues lectors de 1r.
 L'obra, escrita i dirigida per l'Annabel, tracta d'una princesa amb un comportament molt infantil i esbojarrat, que no es vol casar amb cap príncep, ella vol a un pallasso que un dia va veure en un circ...
L'obra de teatre ha estat tot un èxit, felicito a tots:  la productora i tots els grans actors i actores que tenim a la classe. Moltes felicitats, Emoticones!!!
Esperem, amb moltes ganes, la següent obra de teatre que l'Annabel ens està preparant...




 

dijous, 28 de novembre de 2013

El tren

Aquí teniu l'enigma d'aquesta setmana. Espero les vostres respostes...



Un tren elèctric viatja de Madrid a Barcelona, a una velocitat de 30 km per hora. Si el vent bufa d'EST a OEST i el tren viatja d'OEST a EST...

En quina direcció va el fum?

diumenge, 24 de novembre de 2013

La pel·lícula


El  meu amic Artur, molt aficionat al cinema, va descobrir que una pel·lícula de Bruñuel durava una hora i vint minuts els dies parells, i només vuitanta minuts els dies senars.


Quina deu ser la causa?



diumenge, 17 de novembre de 2013

Llegendes

Aquí teniu les llegendes que han escrit els nens i nenes de la classe de les Emoticones.
Esperem que us agradin...

dimecres, 13 de novembre de 2013

T. 3 Els fongs

Taps solidaris


Molts de vosaltres m'heu preguntat, sovint, on anaven a parar els taps de plàstic que heu anat portant a l'escola durant aquest curs.  Com ja sabeu hi ha diverses campanyes encarregades de recollir taps d'envasos per ajudar a nens i nenes amb malalties rares.

Una malaltia rara és aquella que no es dóna en més de 5 persones per cada 10.000 habitants. Com que són molt pocs els nens i nenes amb aquest tipus de  malalties no s'investiga prou per trobar una solució i guarir-los. ES NECESSITEN MOLTS DINERS.
Una manera de aconseguir els diners que es necessiten és mitjançant la recollida de taps de plàstic. Es tracta d'una espècie de cadena de favors però amb taps.

Us deixo també el reportatge "tapones de la esperanza" on podeu trobar informació sobre aquest tema. Clica aquí per veure el vídeo.


Ja sabeu continueu recollint tots els taps que pogueu. MOLTES GRÀCIES!

dijous, 7 de novembre de 2013

Jo sóc per què nosaltres som

Un antropòleg va proposar un joc als nens  i nenes d’una tribu africana: Va posar un cistell ple de fruites a prop d’un arbre i va dir a les criatures que aquell que arribés primer guanyaria totes les fruites.
Quan va donar la senyal per tal que tots començaren a córrer, els xiquets es van agafar de les mans i van córrer junts. Després van seure junts per fruir del premi.
Quan els va preguntar perquè havien fet això, si només un podia guanyar les fruites, li respongueren: UBUNTU!! Com un de nosaltres podria estar feliç si els demés estaven tristos?
UBUNTU, en la cultura Xhosa significa “jo sóc per què nosaltres som

dimecres, 6 de novembre de 2013

Olimpides especials


En una escola  de nens especials, que tenien en comú patir síndrome de Down, es va organitzar en primavera una jornada d’Olimpíades .
Tots participaven almenys en alguna competència i, diversos d'ells, en moltes.
La fi de la tarda era a la pista central de l'escola on es correria, davant de pares i convidats, la cursa dels cent metres llisos.
La cursa tenia deu corredors que tenien entre 8 i 12 anys. El professor d'educació física els va reunir i, amb bon criteri educatiu, els va dir:
 - Joves, tot i ser una cursa, l'important és que cada un de vosaltres doni el  millor de si mateix, no és important qui guanyi la cursa, l'important és que tots arribin a la meta. Enteneu?
Si senyor - van contestar totes les nenes i els nens a la vegada.
Amb gran entusiasme i davant la cridòria de familiars, companys i mestres, els corredors es van alienar a la sortida. I, després del clàssic preparats?, el professor de gimnàstica, va disparar una bala de fogueig. 
Els deu van començar a córrer i des dels primers metres dos d'ells es van separar de la resta. De sobte la nena que corria en el penúltim lloc va ensopegar i va caure. La ferida als genolls va ser menor que l'ensurt, però la nena plorava per ambdues coses. El jovenet de l'últim lloc, es va aturar per auxiliar-la, es va agenollar al seu costat i li va besar els genolls ferits. El públic es va posar dret, tanquil·litzant-se en veure que res greu havia passat. No obstant això, tots els altres nois es van girar i, en veure els seus companys, van tornar els seus passos cap enrere. Quan es van ajuntar,  van consolar a la joveneta, que va canviar el seu plor per una rialla quan entre tots van prendre la decisió: el professor els havia dit que l'important no era qui arribés primer, així que entre tots van alçar a la companya i la van carregar trencant la cinta d'arribada tots alhora.   
 
Al diari local posava, en la seva nota del dia següent, amb tota precisió: "L'emoció més intensa de les Olimpíades especials d'ahir va ser la cursa dels cent metres llisos. Si no va poder anar pregunti als assistents: Qui va guanyar? Tots li respondran el mateix: - En aquesta cursa van guanyar tots".