dimecres, 6 de novembre de 2013

Olimpides especials


En una escola  de nens especials, que tenien en comú patir síndrome de Down, es va organitzar en primavera una jornada d’Olimpíades .
Tots participaven almenys en alguna competència i, diversos d'ells, en moltes.
La fi de la tarda era a la pista central de l'escola on es correria, davant de pares i convidats, la cursa dels cent metres llisos.
La cursa tenia deu corredors que tenien entre 8 i 12 anys. El professor d'educació física els va reunir i, amb bon criteri educatiu, els va dir:
 - Joves, tot i ser una cursa, l'important és que cada un de vosaltres doni el  millor de si mateix, no és important qui guanyi la cursa, l'important és que tots arribin a la meta. Enteneu?
Si senyor - van contestar totes les nenes i els nens a la vegada.
Amb gran entusiasme i davant la cridòria de familiars, companys i mestres, els corredors es van alienar a la sortida. I, després del clàssic preparats?, el professor de gimnàstica, va disparar una bala de fogueig. 
Els deu van començar a córrer i des dels primers metres dos d'ells es van separar de la resta. De sobte la nena que corria en el penúltim lloc va ensopegar i va caure. La ferida als genolls va ser menor que l'ensurt, però la nena plorava per ambdues coses. El jovenet de l'últim lloc, es va aturar per auxiliar-la, es va agenollar al seu costat i li va besar els genolls ferits. El públic es va posar dret, tanquil·litzant-se en veure que res greu havia passat. No obstant això, tots els altres nois es van girar i, en veure els seus companys, van tornar els seus passos cap enrere. Quan es van ajuntar,  van consolar a la joveneta, que va canviar el seu plor per una rialla quan entre tots van prendre la decisió: el professor els havia dit que l'important no era qui arribés primer, així que entre tots van alçar a la companya i la van carregar trencant la cinta d'arribada tots alhora.   
 
Al diari local posava, en la seva nota del dia següent, amb tota precisió: "L'emoció més intensa de les Olimpíades especials d'ahir va ser la cursa dels cent metres llisos. Si no va poder anar pregunti als assistents: Qui va guanyar? Tots li respondran el mateix: - En aquesta cursa van guanyar tots".


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada