Durant la setmana temàtica dedicada a la música, els nens i nenes de Cicle Superior de l'escola, vam organitzar uns tallers en els que ens vam convertir en estrelles del pop dels anys 80. Aquí teniu els videoclips.
Espero que us agradin...
Vicky Larraz (Olé Olé. No controles
(Sufian, Zeven, Antonio, Julia, Judit, Nil, Vero, Tània, Francisco)
"Europe - The Final Countdown"
(Dulce, Bakary, Anna, Mamasa, Ainoa, Paula, Jana)
"ALASKA Y DINARAMA-A QUIEN LE IMPORTA
(David, Valeria, Anna Carolina, Alex...)
diumenge, 30 de març del 2014
dimarts, 25 de març del 2014
Pont (Bridge)
M'ha agradat aquest curt en el que quatre animals intenten creuar un pont i acaben sent un obstacle els uns pels altres.
Com a conclusió: és millor un bon acord per superar els conflictes. Deixar de banda la violència, la obstinació, compartir la resolució del conflicte per tal de sortir tots beneficiats.
Espero que us agradi...
diumenge, 23 de març del 2014
dissabte, 22 de març del 2014
dijous, 20 de març del 2014
No et donis mai per vençut
Hi havia una vegada, en un regne llunyà, un home molt virtuós que va ser acusat injustament d’haver comès un crim. En realitat ho havia fet una persona molt influent de la cort i, per això, des del principi, havia buscat un fals culpaple.
Havien de jutjar l'home innocent. Hom sabia que tindria molt poques possibilitats de lliurar-se del terrible veredicte: la forca!
El jutge, que també formava part del complot, intentà, de tota manera, donar l'aspecte d'un judici just. Per això digué a l'acusat:
“Conec la teva fama d’home just i devot del Senyor, així doncs deixarem a les teves mans el teu destí. En dos papers diferents escriuré, culpable i innocent; tu escolliràs un dels paperets i Déu guiarà la teva mà per decidir el teu destí".
El funcionari, portat per la seva dolenteria, havia preparat dos papers amb la mateixa paraula: "culpable".
La víctima s'adonava que el sistema preparat era un parany, una trampa.
No podia fugir.
El jutge digué a l'home:
-Agafi un dels dos papers
Ell respirà, es va quedar en silenci una estona i, quan la sala començava a impacientar-se, amb un somriure estrany, va agafar un paper i ràpidament se’l va posar a la boca i tot seguit se’l va empassar.
Amb sorpresa i indignació els presents li digueren:
- Però, què has fet, desgraciat?, com sabrem ara el veredicte?.
- Molt senzill- va respondre l’home- Només cal que llegiu el paper que queda, i sabrem el que deia el paper que m’he empassat.
Rondinant i amb descontent poc dissimulat, van haver d'alliberar l'acusat i mai no tornaren a molestar-lo.
Havien de jutjar l'home innocent. Hom sabia que tindria molt poques possibilitats de lliurar-se del terrible veredicte: la forca!
El jutge, que també formava part del complot, intentà, de tota manera, donar l'aspecte d'un judici just. Per això digué a l'acusat:
“Conec la teva fama d’home just i devot del Senyor, així doncs deixarem a les teves mans el teu destí. En dos papers diferents escriuré, culpable i innocent; tu escolliràs un dels paperets i Déu guiarà la teva mà per decidir el teu destí".
El funcionari, portat per la seva dolenteria, havia preparat dos papers amb la mateixa paraula: "culpable".
La víctima s'adonava que el sistema preparat era un parany, una trampa.
No podia fugir.
El jutge digué a l'home:
-Agafi un dels dos papers
Ell respirà, es va quedar en silenci una estona i, quan la sala començava a impacientar-se, amb un somriure estrany, va agafar un paper i ràpidament se’l va posar a la boca i tot seguit se’l va empassar.
Amb sorpresa i indignació els presents li digueren:
- Però, què has fet, desgraciat?, com sabrem ara el veredicte?.
- Molt senzill- va respondre l’home- Només cal que llegiu el paper que queda, i sabrem el que deia el paper que m’he empassat.
Rondinant i amb descontent poc dissimulat, van haver d'alliberar l'acusat i mai no tornaren a molestar-lo.
Això ens demostra que per més difícil que se’ns presenti una situació, no hem de deixar mai de buscar la sortida ni de lluitar fins a l'últim moment.
Text adaptat (extret d'internet)
dimecres, 19 de març del 2014
dimarts, 18 de març del 2014
Per quatre cantonades de no res...
Ja fa alguns anyets que em van regalar aquest conte tan especial. Tracta d'un quadradet que juga amb els seus amics rodonets però, quan vol anar a jugar a casa d'un rodonet no pot entrar...
Avui, mirant una pel·lícula per youtube, he vist aquest video recomenat en petit a la dreta de la pàgina i m'ha fet tanta il·lusió que el comparteixo amb vosaltres.
Espero que us agradi!!
Espero que us agradi!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)