Medi: La prehistòria
DOCUMENTAL►Caminando con Cavernicolas 1..
DOCUMENTAL►Caminando con Cavernicolas 2...
DOCUMENTAL►Caminando con Cavernicolas 4 - Los... por danione27
dimecres, 21 de setembre del 2016
dimecres, 22 de juny del 2016
dijous, 2 de juny del 2016
Educació Viària
Aquest matí, han vingut a l'escola agents de la Policia local a fer un taller d'educació viària.
Primer hem recordat el que ja sabem quan anem amb bicicleta i ens han ensenyat senyals que no coneixíem... Seguidament, hem fet un recorregut pels carrers del poble, acompanyats per la Policia, mentre ens explicaven les normes de circulació bàsiques per poder circular amb seguretat. http://www.santceloni.cat/document.php?id=4432
Aquí teniu les imatges:
Primer hem recordat el que ja sabem quan anem amb bicicleta i ens han ensenyat senyals que no coneixíem... Seguidament, hem fet un recorregut pels carrers del poble, acompanyats per la Policia, mentre ens explicaven les normes de circulació bàsiques per poder circular amb seguretat. http://www.santceloni.cat/document.php?id=4432
Aquí teniu les imatges:
dimecres, 1 de juny del 2016
Cadena de favors...
Us passo un vídeo, que em va passar la meva germana fa un temps. El vídeo es titula "cadena de favors"
El vídeo em fa pensar en la bona sensació que et deixa poder comptar amb els demés, sentir-te recolzat per les persones que t'estimen. Fer favors i ajudar als altres, ens fa sentir bé, ens fa sentir més útils.
Per tant, us proposo que aquesta setmana ens dediquem a fer-nos favors els uns als altres. Així doncs, podeu demanar els favors que necessiteu a l'apartat de comentaris d'aquesta entrada i després ens anirem organitzant per portar-los a terme.
Començo jo? Doncs necessito que em feu el favor d'escriure un comentari explicant el favor més important que us han fet a la vida.
Som-hi!!
El vídeo em fa pensar en la bona sensació que et deixa poder comptar amb els demés, sentir-te recolzat per les persones que t'estimen. Fer favors i ajudar als altres, ens fa sentir bé, ens fa sentir més útils.
Per tant, us proposo que aquesta setmana ens dediquem a fer-nos favors els uns als altres. Així doncs, podeu demanar els favors que necessiteu a l'apartat de comentaris d'aquesta entrada i després ens anirem organitzant per portar-los a terme.
Començo jo? Doncs necessito que em feu el favor d'escriure un comentari explicant el favor més important que us han fet a la vida.
Som-hi!!
dimecres, 18 de maig del 2016
dimecres, 27 d’abril del 2016
Les granotes dins la nata
"Hi havia una vegada dues granotes que van caure en un recipient amb nata.
De seguida van adornar-se que s'enfonsaven: era impossible nedar o surar una estona en aquella massa tan espesa com unes arenes movedisses. Al començament, les dues granotes van moure les cames per arribar a la vora del recipient. Però era inútil; només aconseguien xipollejar en el mateix lloc i enfonsar-se. Notaven com cada cop era més difícil sortir a la superfície i respirar.
Una d'elles va dir en veu alta: "No puc més. És impossible sortir d'aquí. En aquesta matèria no s'hi pot nedar. Com que he de morir, no veig per què allargar aquest patiment. No entenc quin sentit té morir esgotada per un esforç estèril".
Dit això, va deixar de moure les cames i es va enfonsar ràpidament, literalment engolida per l'espès líquid blanc.
L'altra granota, més persistent o potser més tossuda, va dir-se: "No hi ha manera! No es pot fer res per avançar en aquesta cosa. Però encara que s'apropi la mort, prefereixo lluitar fins a l'ultim alè. No vull morir ni un segons abans que arribi la meva hora".
Va continuar movent les cames i xipollejant, sempre al mateix lloc, sense avançar ni un centímetre, durant hores i hores.
I, de sobte, de tant moure les cames, batre les anques i saccejar-se, la nata es va convertir en mantega.
La granota, sorpresa, va fer un salt i, patinant, va arribar fins la vora del recipient. Des d'allà va poder tornar a casa raucant alegrement."
(Jorge Bucay, 2004)
Font: Contes per viure
De seguida van adornar-se que s'enfonsaven: era impossible nedar o surar una estona en aquella massa tan espesa com unes arenes movedisses. Al començament, les dues granotes van moure les cames per arribar a la vora del recipient. Però era inútil; només aconseguien xipollejar en el mateix lloc i enfonsar-se. Notaven com cada cop era més difícil sortir a la superfície i respirar.
Una d'elles va dir en veu alta: "No puc més. És impossible sortir d'aquí. En aquesta matèria no s'hi pot nedar. Com que he de morir, no veig per què allargar aquest patiment. No entenc quin sentit té morir esgotada per un esforç estèril".
Dit això, va deixar de moure les cames i es va enfonsar ràpidament, literalment engolida per l'espès líquid blanc.
L'altra granota, més persistent o potser més tossuda, va dir-se: "No hi ha manera! No es pot fer res per avançar en aquesta cosa. Però encara que s'apropi la mort, prefereixo lluitar fins a l'ultim alè. No vull morir ni un segons abans que arribi la meva hora".
Va continuar movent les cames i xipollejant, sempre al mateix lloc, sense avançar ni un centímetre, durant hores i hores.
I, de sobte, de tant moure les cames, batre les anques i saccejar-se, la nata es va convertir en mantega.
La granota, sorpresa, va fer un salt i, patinant, va arribar fins la vora del recipient. Des d'allà va poder tornar a casa raucant alegrement."
(Jorge Bucay, 2004)
Font: Contes per viure
dijous, 21 d’abril del 2016
Concert de Primavera
21/04/16
Aquest matí, tots els nens i nenes de primària, hem anat a l’Ateneu per participar en el concert de Primavera.
Com cada any, els nostres petits artistes, han actuat per nosaltres. Ho han fet molt bé!
Com a novetat, també hem celebrat els Jocs Florals amb la lectura del conte elaborat per tots els nens i nenes de primària. Han pujat a l’escenari un o dos nens/es de cada curs per fer la lectura d’un fragment del conte conjunt.
El concert ha acabat amb l’actuació dels nens i nenes de sisè.
Aquí teniu les imatges:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)