No et donis mai per vençut

Hi havia una vegada, en un regne llunyà, un home molt virtuós que va ser acusat injustament d’haver comès un crim. En realitat ho havia fet una persona molt influent de la cort i, per això, des del principi, havia buscat un fals culpaple.


Havien de jutjar l'home innocent. Hom sabia que tindria molt poques possibilitats de lliurar-se del terrible veredicte: la forca!

El jutge, que també formava part del complot, intentà, de tota manera, donar l'aspecte d'un judici just. Per això digué a l'acusat:

“Conec la teva fama d’home just i devot del Senyor, així doncs deixarem a les teves mans el teu destí. En dos papers diferents escriuré, culpable i innocent; tu escolliràs un dels paperets i Déu guiarà la teva mà per decidir el teu destí".


El funcionari, portat per la seva dolenteria, havia preparat dos papers amb la mateixa paraula: "culpable".


La víctima s'adonava que el sistema preparat era un parany, una trampa.
No podia fugir.


El jutge digué a l'home:


-Agafi un dels dos papers

Ell respirà, es va quedar en silenci una estona i, quan la sala començava a impacientar-se, amb un somriure estrany, va agafar un paper i ràpidament se’l va posar a la boca i tot seguit se’l va empassar. 


Amb sorpresa i indignació els presents li digueren:


- Però, què has fet, desgraciat?, com sabrem ara el veredicte?.
- Molt senzill- va respondre l’home- Només cal que llegiu el paper que queda, i sabrem el que deia el paper que m’he empassat.


Rondinant i amb descontent poc dissimulat, van haver d'alliberar l'acusat i mai no tornaren a molestar-lo. 

Això ens demostra que per més difícil que se’ns presenti una situació, no hem de deixar mai de buscar la sortida ni de lluitar fins a l'últim moment.

                                                                                Text adaptat (extret d'internet)