ASSEMBLEA A LA FUSTERIA

Aquí teniu un nou conte, parla del treball en equip. Espero que us agradi...

“Expliquen i conten què, a mitja nit, va haver a la fusteria una estranya assemblea. Les eines s’havien reunit per arreglar les diferències que no les deixaven treballar.

El Martell va pretendre exercir la presidència de la reunió, però de seguida l’assemblea li va notificar que tenia que renunciar:

- No pots presidir, Martell- li va dir el portaveu de l’assemblea -. Fas massa soroll i et passes tot el temps donant cops.

El Martell va acceptar la seva culpa però va proposar:

- Si jo no presideixo, demano que també sigui expulsat el Cargol ja que sempre se li han de donar massa voltes per que serveixi per alguna cosa.

El cargol va dir que acceptava la seva expulsió però va posar una condició:

- Si jo me’n vaig, expulseu també el Paper de Vidre ja que és molt aspre en el seu tracte i sempre té “friccions” amb els altres.

El Paper de Vidre va dir que no se’n aniria a no ser que fos expulsat, també, el Metre. Va dir:

- El metre es passa tot el temps mesurant als altres segons la seva pròpia mida com si fos l’únic perfecte.

Estant la reunió en tan delicat moment, va aparèixer el Fuster que es va posar el davantal i va iniciar la seva feina. Va fer servir el Martell, el Paper de Vidre, el Metre i el Cargol. Va treballar la fusta fins acabar el moble. A l’acabar el treball, se’n va anar.

Quan la fusteria va quedar novament buida, l’assemblea va reprendre la conversa. Va ser llavors quan la Serra, que encara no havia pres la paraula,va dir:

- Senyors, ha quedat demostrat que tenim defectes però el fuster treballa amb les nostres qualitats, són elles les que ens fan valuosos. Així que proposo que no ens centrem tant en els nostres punts febles i ens concentrem en la utilitat dels nostres punts forts.

L’assemblea va valorar llavors que el Martell era fort, el Cargol unia i donava força, el Paper de Vidre era especial per afinar i llimar asprors i van observar que el metre era precís i exacte. Es van sentir un equip capaç de produir mobles de qualitat. Es van sentir contents de les seves fortaleses i de treballar plegats”.

(Adaptació del recull de metàfores de “Aplicate el cuento” Relatos de ecologia emocional) M. Conangla.

Halloween i Castanyada

Durant aquesta semana, a l'escola, s'han organitzat diferents activitats al voltant de les temàtiques de la tardor, la castanyada i Halloween. Nosaltres, juntament amb els nostres companys de cicle superior, hem decorat i muntat el tunel del terror i espantar als nens i nenes del cicle mitjà.
Ens ho hem passat genial!!!

Aquí teniu les imatges:

 La tarda, s'ha omplert de sabors i colors propis de la castanyada. Com cada any, ens hem reunit tots al pati de Cicle Inicial i hem celebrat la Castanyada. 

Web de l'escola: http://agora.xtec.cat/ceippallerola/

Les cartes dels pares

Aquest matí, les cartes que van escriure els pares i mares de la nostra classe, han arribat!!!!
Ens ha fet moltíssima il·lusió llegir-les a l'hora de l'assemblea (a alguns, ens ha faltat poquet per posar-nos a plorar...)
Ens ha agradat tant rebre notícies dels pares que estem pensant en repetir l'experiència, una altra vegada, durant aquest curs. Per tant, si els pares s'animen, tornarem a fer roda de lectura de cartes.

La Cèl·lula

http://www.xtec.cat/~rvillanu/celula/celula.htm


Ciencia express: la célula from Kultura Zientifikoko Katedra on Vimeo.

Planeta mòbil

Aquest matí, els nens i nenes de la classe del Minecraft, hem anat a visitar el planetari mòbil cedit per "La Caixa".

 Hem pogut veure el nostre cel nocturn: estrelles i constel·lacions, planetes i la lluna i, finalment, hem gaudit del conte "La nena que sabia caminar a l'inrevés" Una història que ens convida a contemplar el que ens envolta des d'un nou punt de vista. Tot és diferent i allà on abans vèiem només terra ara,potser, puguem veure el cel. 
Aquí teniu les imatges: 

Tallers de matemàtiques

Els nens i nenes de cinquè, ja hem començat els tallers de matemàtiques. 

Amb aquests tallers aprenem posant els cinc sentits (observant, comptant, manipulant, interactuant amb els companys...) És una manera més lúdica i diferent des d'una perspectiva més vivencial, entenent que, les matemàtiques, formen part de la nostra vida.

Hem dividit les dues classes en tres tallers: geometria vivencial, resolució de problemes i aritmètica manipulativa. 

Aquí teníu les imatges...

L'elefant encadenat

L'ELEFANT ENCADENAT

Quan era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l’elefant que, com vaig saber més tard, era també l’animal preferit d’altres nens. Durant la funció, la bèstia enorme feia gala d’un pes, una mida i una força descomunals... Però després de l’actuació i fins poc abans de tornar a l’escenari, l’elefant sempre es quedava lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes.

L’estaca, però, només era un minúscul bocí de fusta amb prou feines enterrat a uns quants centímetres de terra. I tot i que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel amb la seva força, havia de poder alliberar-se amb facilitat de l’estaca i fugir.

El misteri encara em sembla evident.

¿què el subjecta doncs?

¿per què no fuig?

Quan jo tenia 5 o 6 anys encara confiava en la saviesa de la gent gran. Vaig preguntar doncs a un mestre, un pare o un oncle pel misteri de l’elefant. Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat.

Llavors vaig fer la pregunta òbvia: “si està ensinistrat¿per què el lliguen?”

No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca, i només me’n recordava quan em trobava amb altres nens que també s’havien fet aquella pregunta alguna vegada.

Fa alguns anys vaig descobrir que, per sort meva, algú havia estat prou savi per trobar la resposta:

L’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.

Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar l’elefant indefens acabat de néixer subjectat a l’estaca. Estic segur que, en aquell moment, l’elefantet va empènyer, va estirat i suar tractant d’alliberar-se. I malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir perquè aquella estaca era massa forta per a ell.

Vaig imaginar que s’adormia esgotat i que, l’endemà, ho tornava a provar, i l’endemà següent, i l’altre... Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.

Aquell elefant enorme i poderós que veiem al circ no s’escapa perquè, el pobre, creu que no pot.

Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer.

Mai, mai més va tornar a posar a prova la seva força...