dimarts, 6 d’octubre del 2015

L'elefant encadenat

L'ELEFANT ENCADENAT

Quan era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l’elefant que, com vaig saber més tard, era també l’animal preferit d’altres nens. Durant la funció, la bèstia enorme feia gala d’un pes, una mida i una força descomunals... Però després de l’actuació i fins poc abans de tornar a l’escenari, l’elefant sempre es quedava lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes.
L’estaca, però, només era un minúscul bocí de fusta amb prou feines enterrat a uns quants centímetres de terra. I tot i que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel amb la seva força, havia de poder alliberar-se amb facilitat de l’estaca i fugir.
El misteri encara em sembla evident.
¿què el subjecta doncs?
¿per què no fuig?
Quan jo tenia 5 o 6 anys encara confiava en la saviesa de la gent gran. Vaig preguntar doncs a un mestre, un pare o un oncle pel misteri de l’elefant. Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat.
Llavors vaig fer la pregunta òbvia: “si està ensinistrat¿per què el lliguen?”
No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca, i només me’n recordava quan em trobava amb altres nens que també s’havien fet aquella pregunta alguna vegada.
Fa alguns anys vaig descobrir que, per sort meva, algú havia estat prou savi per trobar la resposta:
L’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.
Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar l’elefant indefens acabat de néixer subjectat a l’estaca. Estic segur que, en aquell moment, l’elefantet va empènyer, va estirat i suar tractant d’alliberar-se. I malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir perquè aquella estaca era massa forta per a ell.
Vaig imaginar que s’adormia esgotat i que, l’endemà, ho tornava a provar, i l’endemà següent, i l’altre... Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.
Aquell elefant enorme i poderós que veiem al circ no s’escapa perquè, el pobre, creu que no pot.
Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer.
Mai, mai més va tornar a posar a prova la seva força...

19 comentaris:

  1. aquest conte es molt trist per mi i potser a vosaltres també .



    Bryan



    ResponElimina
  2. Aquest conte m'agrada bastant

    David

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Aquest conte és molt xulo., Jo conec un nen que creu que no pot saltar i tocar la porta amb la mà. Jo crec que ho pot fer perquè ha crescut molt des del dia que ho va provar.
    Jo crec que l'elefant del conte ho pot fer.Jo li diria que ho provés perquè ha crescut molt des de llavors.

    ResponElimina
  5. El conte m'agrada perquè el pobre elefant creu que no pot perquè de petit no podia però ara pesa molt més i és molt més fort.
    Jo conec una nena que no vol volar perquè pensa que l'avió es caurà. Estic segur que si ho intenta podrà
    Sóc el Kilian

    ResponElimina
  6. Hola sóc la Daphne!
    El conte m'ha 'agrada molt , a mi em va passar gairebé el mateix perquè, quan era petita no em sabia cordar les sabates, un dia o vaig aconseguir :)

    de Daphne <3

    un peto i una abraçada

    ResponElimina
  7. Hola sóc la Sandra.I us vull dir que penso d'aquest conte:
    Aquest conte és molt maco, però a la vegada molt trist...
    Jo de gran vull ser acròbata però, ara no em veig capaç perquè no m'agrada gens ni mica córrer i això és una part de ser acròbata. :(

    Sandra. Chao!!!

    ResponElimina
  8. Hola soc la Mar!
    Aquest conte m'ha agradat molt.Jo li diria al elefant que mai es dones per vençut,perquè a molta gent li ha passat.
    No passa res elefant!!!!

    MAR :)

    ResponElimina
  9. HOLAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA DE la Daphne

    ResponElimina
  10. Aquest conte és una mica trist per a mi, M'ha agradat molt i quan diu que era un fan del circ també per a mia sigut molt xula la història de l'elefant encadenat.
    Sóc l'Aleix

    ResponElimina
  11. Hola soc l'Anuk!
    Aquest conte m'ha agradat molt perquè explica una experiència que et pot passar a la vida real.
    Ami això em va passar: jo no sabia obrir una porta i ho vaig intentar i no podia i em vaig donar per vençuda però la meva mare em va dir intenta-ho no et donis per vençuda si no podia ella estava per animant-me i ajudant-me i ara ya ser obrir aquesta porta m'ha passat amb moltes cosses amb la bici el meu pare em va dir si et caus jo estic aquí per aixecar-te. Ah! els cordons em van dir tu pots i amb ajuda de tots vaig aprendre.

    ResponElimina
  12. Hola! Sóc l'Abril,
    Aquest conte m'agrada. Sembla que l'elefant pot desfer-se de l'estaca, ell és fort.
    A mi em va passar amb les bambes de rodes; jo no sabia patinar però no em rendia.
    Elefant, tu no saps que tens més força del que penses, pensa que pots, si penses el contrari mai te'n sortiràs.
    Adeu i moltíssima sort!!

    ResponElimina
  13. Sóc en Tali
    El conte m'ha agradat molt però és una mica trist

    ResponElimina